09/10/2011:
Tinc aquest bloc una mica abandonat ( i els blogs que acostumo a visitar) per una gran falta de temps, en gran mesura per coses poc controlables per mi, excepte una. El Facebook.
Aquesta xarxa social, sense jo voler-ho, cada dia m'ocupava més temps del que jo volia dedicar-li, ja que entrava per estar-m'hi 5 minuts, i quan me'n adonava, havia passat una hora llarga, i és clar, d'aquesta manera, poc temps puc dedicar-li al meu bloc. I el pitjor de tot, és que penso que quasi tot el temps que li dedico al “Feisbuc”, és una clamorosa pèrdua de temps.
El “Feisbuc”, com la majoria de les coses, és bo, si no s'abusa d'ell, però la veritat és que l'us que fem del “Feisbuc”, és força dolent. D'entrada, aquesta xarxa social, ha desprestigiat del tot les paraules “amic” i “causa”, Tinc “amics” dels “Feisbuc” que tenen quasi 5000 amics!!!!!!! 5000 amics?????
Jo, excepte a la família, i a gent que conec de debò, no he demanat a ningú ser amic seu, i tot i així, he aconseguit tenir uns 80 amics (espereu que ho miro. . . . . . . . . . . . concretament, tinc 87 “amics”) i la majoria d'aquests amics, m'han demanat ser-ho, jo pensant càndidament, que ho feien perquè els hi havia agradat o trobaven interessant les coses que deia o publicava. Però amb el temps, m'he adonat, que l'únic que volen de mi, són dues coses. La primera és quota d'espai i de temps al meu mur, sense cap tipus d'interès per interactuar amb mi o amb les meves coses, i per tant, ignorant-me (a mi i a la resta dels seus “amics”) d'una forma que només poden fer els mal educats. La segona cosa, és tenir la possibilitat de contactar amb els meus “amics”, per així aconseguir mes murs on deixar la seva petja i seguir sent mal educats.
Un altre tipus d'amic “feisbuqueru”, és el que persegueix el mateix que els altres, però a sobre, amb coses que no tenen cap tipus d'interès, omplint el meu mur de xorrades de l'estil “vaig a sopar” “he comprat arros per sopar” “estic sopant l'arros” hmmmmm què bo està aquest arros” “ja m'he acabat l'arros” i els corresponents “bon dia” i “bona nit”.
També hi han els que t'omplen el mur sobre coses de jocs “feisbuquerus” i et conviden constantment a jugar, i t'anuncien que han aconseguit tal cosa o tal altre, o que els hi fa falte tal cosa o tal altre.
En definitiva, que el “Feisbuc” és un cau d'amics interessats, o intranscendents.
I lo de les causes, tothom s'hi apunta. Els que estan a favor, per donar-hi suport, i els que estan en contra, per desvirtuar l'objectiu de la “causa”. Per tant, el “suport” que pot rebre una “causa” sempre serà posat en entredit, fent que siguin totalment inútils.
Fa dies que he aconseguit desvincular-me una mica del Facebook, i em sento alliberat. Ara, el meu dubte, és si he de ser borde o no, i desfer-me de totes ( o si més no, d'algunes) amistats “feisbuqueres” o simplement, les ignoro. A més, el “Feisbuc” ha fet molt mal al món blocaire, i això no pot ser.
Amb motiu d'aquesta alliberació, i aprofitant que The Mission, toquen a València (Mirror) el proper dia 16 d'octubre, i a Barcelona (Bikini) el 17, penjo la cançó “Deliverance” en un directe de 2008. “Deliverance” és una d'aquelles cançons perfectes, què esdevenen himnes, i a cada concert, n'estic segur, el públic li roba la cançó al grup, cosa que sempre he pensat que ha de ser pels musics, una de les emocions més fortes que poden viure. The Mission no són massa coneguts per mi, i conec profundament només dos discos seus, però Deu ni do, quins discos!!!! Em fa molta pena no anar-los a veure, ja que no ho he fet mai, i aquests dos discos dels que parlo, em posen la pell de gallina.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 2008
DVD: The final chapter
