En els darrers temps, a
tornat a sortir a la llum, el tema de la corrupció i tots ens portem
les mans al cap, i tots pensem que tots els polítics són iguals.
Però la corrupció política hauria de ser un tema habitual i sense
més importància que la que li donem a un delinqüent comú. Per mi
hi ha un altre corrupció, que és més greu i més preocupant. Una
corrupció que tenim ben instal·lada, i que veig que cada cop,
s'apodera més del nostre teixit social de manera implacable i
devastadora. És la corrupció del que no té ètica ni moral, i que
no li importa gens les conseqüències que els seus actes
comportaran per la resta de la societat.
Els mitjans de
comunicació, com empreses privades que són, tenen com a primer
objectiu (i probablement, únic objectiu) l'obtenció de beneficis, i
no tenen cap mirament en difondre una visió tendenciosa de les
noticies, i en alguns casos, forcen les coses fins al punt que
podríem dir que no narren les notícies, sinó que les creen. I és
així que manipulen les nostres ments i consciències fins all punt
que aconsegueixen en molts casos, fer-nos perdre la perspectiva del
que és just i del que no és just.
En aquest sentit, i per
tal d'obtenir més vendes de diaris, o més minuts en antena, o més
quota de pantalla, converteixen al imputat, al acusat, en culpable,
fent un judici previ, públic, i sobretot injust, ja que l'acusat o
imputat, no es pot defendre. Els mitjans de comunicació han forçat
de tal manera les coses, que fins i tot els polítics, cauen en el
parany i per tal de semblar més castos que la dona del Cèsar, fan
declaracions sobre la honestedat i sobre la transparència, que en
pocs dies, s'han d'empassar les seves paraules. No per res especial.
Probablement, com han dit el que han dit, els mitjans de comunicació,
forcen les coses fins a tal punt, que volen posar a prova als
polítics que han caigut en la trampa de populisme.
Així doncs, ens trobem
en ple entorn, on pel simple fet de ser polític i imputat, ja el
jutgem i el condemnem socialment. I cal recordar, que uns dels
fonaments bàsics de la nostra societat , i garantia de llibertats,
és que tothom és innocent, fins que es demostra el contrari. I un
imputat, no és culpable, encara que sigui polític, de la mateixa
manera que nosaltres ho ho som, quan Hisenda ens fa un declaració
paral·lela. Si podem declarar culpables (de fet, encara que no ho
fem oficialment) sense un judici just, tota la nostra societat
s'esmicolarà fins esdevenir una societat governada per la por i el
terror de ser acusat de qualsevol cosa.
Per acompanyar aquest
tema, de la culpabilitat prematura, m'he recordat de Classix Nouveaux
i la seva cançó, “Guilty”. Em sembla mentida que a aquestes
alçades de Blog, encara no hagi parlat de Classix Nouveaux, un grup
que era clarament de la etiqueta “New Romantic”, però amb un toc
especial, ja que la imatge era una mica en terreny de ningú. Mentre
els musics eren “moderats”, el cantant tenia una personalitat
molt potent que no sé fins a quin punt, va perjudicar-los. Com a
grup, van rebre totes les fúries airades de qualsevol crític
musical, només per què els hi faltava aquell puntet de glamour i es
podia pensar que volien ser el que no eren. Però era un grup que ens
va deixar tres discos sensacionals, sobretot el segon, “La Verite”,
un d'aquells vinils que vaig erosionar fins desgastar-lo i que les
cintes de cassette, se'm trencaven de tant escoltar-les. A més, tinc
la sensació, que eren més bons músics que altres grups de la
època. El cantant com a cantant era brutal. Era d'aquells que tenien
tant personalitat, en tot, imatge, veu, ball, que fàcilment podia
provocar les ires i les manies de molta gent. Classix Nouveaux, em
van fer passar molt bones estones, i sense cap mena de dubtes, tenen
un raconet especial en la meva memòria. I aquest és un grup que
difíliment és tornarà a reunir per fer una gira de retrobament o
coses pel estil,. Ja que el cantant, en Sal Solo, amb la seva
personal personalitat, fa anys que ha dirigit la seva carrera musical
i el seu talent al servei del cristianisme i la gloria al Senyor.
Dels altres tres, no en sé re.
Per cert, tornant al
tema de la relació imputació – culpabilitat, si puc, me'n recordo
i tinc temps, ja amenaço que un dia parlaré de l'efecte secundari
que això portaria (o portarà)
Ja sabeu, llums
tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
01 - Foreward 02 - Guilty 03
- Run Away 04 - No Sympathy, No Violins 05 - Inside Outside 06
- 623 07 - Every Home Should Have One 08 - Tokyo 09 - Or a
Movie 10 - Soldier 11 - The Protector Of Night
La setmana passada,
havia d'haver passat una cosa que no va passar. Era un cosa bona. El
fet que no hagi passat, tampoc vol dir que la cosa sigui dolenta. Era
una cosa que si passava, bé, i si no, doncs també. El fet és que
tot això, em diua a parlar de Franz Ferdinand i la seva cançó
“Can't stop feeling”. El fet important, és que es una cançó
que la meva filla gran escolta molt.
Franz Ferdinand, és un
grup molt molt molt bo, que amb cançons curtes i efectives,
transmeten unes ganes boges de ballar. Tenen un do especial per això.
Així doncs, a ballar.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
