Ja fa gairebé un mes de la Diada, i
fins ara no havia tingut temps de dir-hi la meva.
És el tercer any consecutiu que els
catalans fem una demostració contundent de la nostra voluntat
d'independència, i per tant de llibertat. En el 2012 la sorpresa va
ser brutal i engrescadora. Varem anar a una manifestació on ens
pensàvem que ens trobaríem els “de sempre”. Però ens varem
trobar una gentada com mai ens haguérem imaginat. El col·lapse va
ser tan gran, que no ens varem moure del lloc. L'endemà, la sorpresa
va continuar, ja que a la feina era un constant “jo també hi era”.
L'any passat varem ser capaços
d'organitzar-nos i varem fer una manifestació de la nostra voluntat
de llibertat, més arregaldeta. Personalment no vaig patir massa pel
èxit de gent, però sí patia per si seriem capaços d'organitzar
una cadena humana, des de la punta nord fins a la punta sud. I varem
triomfar plenament. Ho varem aconseguir demostrant al món que el que
volem no és una dèria que ens ha donat ara. Per mi va ser la
demostració que els catalans volem la independència. La cadena
humana va deixar clar el que volem, però no ens deia que i quant
estem disposats a pagar, o el que és el mateix, quina capacitat de
sacrifici i esforç tenim. També va demostrar al món, que som
capaços d'organitzar-nos i assolir objectius, com qualsevol altre
país.
Aquest any ja patia més. Aquest cop,
la manifestació era molt molt molt ambiciosa tant en l'objectiu com
en la quantitat necessària de gent per tenir èxit, a més, pensava
que el “cansament” és faria veure. Però també ens en hem
sortit. Hi varem ser aproximadament 1.800,000 persones, i varem
construir un mosaic espectacular. Va ser un èxit descomunal, que ens
ha donat moral per seguir endavant (ara, no ens podem aturar sinó
volem que la resta del món, espanyols inclosos ens prenguin
seriosament)
Fins ara, les coses s'estan fent bé.
Hem demanat un diàleg que se'ns ha negat sempre (alguns podríem
dir, que aquest diàleg s'intenta tenir des de fa 300 anys). S'han
fet unes eleccions on és reclamava el “dret a decidir” d'una
manera incontestable, i on el conjunt de les forces polítiques que
duien això al seu programa electoral, van veure augmentada la seva
representació. S'han fet unes altres eleccions (les europees) on ha
guanyat ERC, una força política que porta gairebé 50 anys amb la
independència com a primer punt del seu programa.
Altres coses que s'estan fent bé, és
el fet, que els polítics van darrera la societat civil, i és
aquesta la que està marcant els objectius. És la societat civil, la
que ha organitzat tot un seguit de mobilitzacions, que fan que
aconseguim cridar l'atenció del món, i al mateix temps, ens carrega
les piles per seguir endavant. Cal que recordem que apart de les tres
grans mobilitzacions, també s'ha omplert el Nou Camp amb motiu del
concert per la independència, O també la concentració de gent
(sota la pluja) davant dels ajuntaments catalans, o com avui, entre
el 80% i el 90% dels alcaldes catalans, donen suport a la
reivindicació, si més no, de votar per poder decidir (he de dir,
que l'alcalde de Blanes, ha preferit anar a una costellada del
Pe-eSe-Ce enlloc de seguir el manament que el ple municipal li va fer
sobre aquest tema)
Bé, en definitiva, seguim endavant,
tot i les patètiques traves que ens posen els espanyols, (patètiques
però potents) i esperem que la nostra voluntat de llibertat arribi a
sentir-se arreu difonent-la com una ona d'energia. És per això que
he escollit “Lightwave” de VNV Nation per acompanyar imatges del
que varem fer el passat 11 de setembre. Un tema, més que no pas una
cançó, potent i constant, com s'està mostrant la ciutadania
catalana. VNV Nation fa un parell de temes d'aquest estil en cada CD,
que sempre m'han fascinat i em captiven. Potser el vídeo que he fet,
no li fa justícia a la música, ja que les imatges tenen molta
força, i fan que no s'estigui pendent de la música, com aquesta es
mereix. Però és que el títol és perfecte, ja que la mobilització
que varem fer en la passada Diada, s'ha d'expandir com una ona de
llum que il·lumini tot el món amb els nostres anhels, esperances,
aspiracions i deixem-ho clar, la necessitat imperiosa de llibertat i
de decidir per nosaltres mateixos.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 2005
CD:
Matter + form
