10/06/2016:
Ja fa dos anys que en Carles Puyol es
va retirar de la pràctica professional del Futbol, però sobretot,
va deixar de vestir la samarreta del Barça.
Ja en el seu moment vaig voler
dedicar-li una entrada al blog, però la vaig deixar a mig fer, i
fins avui no l'he acabada. Volia fer l'entrada perquè en Puyol ha
estat un jugador molt especial del Barça. S'hi va estar 19 anys al
Barça, 15 al primer equip, i 11 dels quals com a capità. Va jugar
513 partits amb el primer equip, guanyant molts títols (2 Campionats
del Món de Clubs, 2 Supercopes d'Europa, 3 Lligues de Campions, 6
Lligues espanyoles, 2 Copers del Rei, 6 Supercopes d'Espanya i 4
Copes Catalunya. Realment, té unes estadístiques que ho diuen tot.
Però en Puyol estava per sobre de les
xifres i les estadístiques. Es seu compromís amb el Barça era
absolut. No li recordo ni un sol partit que jugués amb desídia o
amb falta de motivació. A cada partit, ho donava tot. Que jo
recordi, es va trencar la cara (literalment) 3 cops. A mes de patir
moltes lesions per no tenir por i sacrificar-se fins al punt de
fer-se mal. Era un defensa extraordinari, d'aquells que es difícil
de superar, i alhora, era de joc net i honest. Feia molt poques
faltes i era estrany molt estrany que li ensenyessin alguna tarja. De
fet, crec que no el van expulsar mai. I sobre el tema de les lesions,
aconseguia uns terminis de recuperació miraculosos.
Tota la motivació i energia que posava
al camp, no era una cosa descontrolada. Tenia el cor calent, però el
cap fred. No peria els nervis ni les formes, i no hi havia manera de
provocar-lo per fer-lo enrabiar.
El seu sacrifici per l'equip, també
inclouria deixar que que es penses d'ell algunes coses que no són
certes. Per exemple, sobre ell queia com una llosa el tòpic de
futbolista aguerrit, igual a persona amb poques llums. I sincerament,
crec que un dels seus èxits, era precisament que tenia el cap molt
ben moblat. L'Altra tòpic que tenia, era que substituïa la seva
falta de tècnica i habilitat futbolística, amb empenta, treball i
esforç. Res més lluny de la realitat. En molt poques ocasions ens
va deixar veure del que era capaç de fer amb una pilota als peus, i
en sap de fer coses. Però el seu compromís amb l'equip, feia que
ell abandonés el lluïment personal, per centrar-se en la seva
incomparable efectivitat.
Però no me'n puc d'estar, de fer-li un
retret. Tot aquell compromís i bones maneres que demostrava dins del
terreny de joc i dins del Barça, molts el trobàvem a faltar fora
del camp. I si dins del camp i com a jugador era un super heroi. Fora
d'aquest àmbit, va ser molt invisible. És cert que en realitat ell
no ha de tenir aquesta responsabilitat que jo li demanava, però el
país, necessita super herois com ell, i m'hagués agradat molt que
tot allò que va demostrar com a jugador del Barça, ho hagués
demostrat com a ciutadà català. De fet, li demano una cosa que no
vol fer, o fins i tot, si ho hagués fet, potser hagués estat tot el
contrari del que a mi m'agradaria.
Apart d'aquest retret, no puc negar-li
tota la meva admiració, i el meu agraïment. I cal reconèixer, que
ha estat i segurament sempre serà, el millor capità que hem tingut
al camp.
Li he fet un vídeo amb algunes de les
seves accions mes destacades, o mes curioses, o fins i tot, mes
rutinàries, ja que els super herois, també ho han de ser i es
demostra que ho són, amb les accions rutinàries. La cançó
escollida és “Superhero” de Jane's Addiction. Una cançó
energètica i poderosa que crec que plasma perfectament l'esperit
d'aquest jugador excepcional. A mes, el títol de la cançó, és
perfecte.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 2003
CD:
Strays
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada