02/04/2016:
Fa temps que tinc pendent parlar del
refugiats, però un dia per una cosa, un dia per altre, vaig deixant
que passin els dies. Un dels motius pels que deixo que passin els
dies, és per un cert sentit de culpabilitat, i aquest sentiment,
encara fa que vulgui amagar-lo encara mes, com si d'aquesta manera el
problema, no existís. El cert, és que el problema existeix i la
nostra societat no esta actuant com caldria esperar.
El terra, el sol, no te propietari. Tot
el món, és de tothom, i ningú té dret a impedir el pas d'altres
persones. Però això, sobretot es fa mes incontestable, quan els que
volen passar per un lloc, ho fan fugint de l'horror. Si ho fessin amb
voluntat de conquesta, en qualsevol de les seves formes, potser
tendria una raó de ser, posar parets al camp, però quan es fa per
salvar la llibertat personal de pensament i de religió, o per salvar
la vida, aleshores no hi ha cap motiu per posar aquests murs a les
persones necessitades.
Recordem, que estan arribant a Europa,
moltes persones que fugen d'una dictadura militar, d'una dictadura
religiosa i de la guerra. Fugen de l'horror i del terror més
absolut. Motius més que suficients per fugir. No podem donar
l'esquena a aquestes persones.
Cal reconèixer que atendre a totes
aquestes persones d'una manera adequada, és difícil. Molt difícil
. Però s'ha d'intentar i s'ha de tenir voluntat per fer-ho. Avui
dia, no sembla que tinguem la voluntat de fer-ho. Només 3 països
occidentals, han complert o superat la seva quota de persones
refugiades. Canadà, Alemanya i Noruega ens estan donat una lliçó
d'humanitat a tots. Han acollit a més persones de les què
teòricament podien acollir. Han acollit a més del 100% de la seva
capacitat. A l'altre banda, tenim França amb un 4%, o Holanda i
Estats Units amb un 7%, o Espanya amb un 6%. Percentatges miserables
que diu molt d'aquests països. la qualitat humana. Espanya hauria
d'haver acollit a unes 16,000 persones, i nomes n'ha acollit 854. El
pitjor de tot, es que Catalunya s'ha pronunciat en que podria acollir
unes 4500 persones, quasi el doble del que seria la seva quota en cas
que fóssim independents, però els espanyols no ens deixen fer
aquest acte d'humanitat i que ells sembla que no estan disposats a
fer. Ni ajuden ni deixen ajudar.
Bé, tornant a l'important d'avui, és
intolerable l'imatge que estem donant com europeus, i lamentable
veure algunes fotos que semblen fetes a l'Auschwitz
de la dècada dels 40 del segle XX, però no. Són fetes a
l'Europa d'avui.
Aquestes persones només necessiten
refugi, mantes menjar, i sobretot dignitat i solidaritat. Tampoc
acabo d'entendre quin problema hi ha en acollir a aquestes persones
d'una manera calculada, ja que com tothom, són persones que
aportarien la seva força de treball (intel·lectual, acadèmic,
manual mecànic, assistencial etc) i al mateix temps, tenen unes
necessitat que cobrir, amb lo qual crearien mercat i en conseqüència,
llocs de treball. L'únic motiu per no acceptar-los, és per por, per
racisme, per ignorància i pel pitjor de tots, per voluntat de
fer-ho.
La cançó d'avui és “On the run”,
de BIGOD 20. És obvi perquè he escollit aquesta cançó.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1992
Àlbum:
Steel works!
ANY:
1992
Senzill:
On the run
