04/03/2018:
La segona veu i la presó.
En el meu últim escrit
parlava sobre la condemna que havia caigut a sobre d’un cantant de RAP, en
Valtonyc, i que segurament, en Pablo Hasel seria el següent. Doncs així ha
estat. Divendres va caure sobre un segon cantant de RAP, en Pablo Hasel una
condemna de 2 anys de presó per les lletres de les seves cançons.
Hauríem d’estar tots molt alerta
i escandalitzats per coses com aquesta. Resulta evident en els últims temps que
és molt més fàcil entrar a presó per expressar les teves idees de forma
pacifica, que no pas fent delictes de veritat. Tal com estant les coses, en el
cas dels polítics, si ens fessin escollir entre ser un polític corrupte o un
polític honest, hauríem d’escollir ser corrupte, ja que si ets honest amb el
teu ideari, amb compromís i justícia social, tens tots el números per acabar
engarjolat. El mateix divendres, es complien 4 mesos que dos polítics que han
complert amb el que van prometre a les eleccions i sense incomplir cap llei (cap
llei de veritat. Lleis d’aquestes que es fan a mida, que són lleis però no són
justes i que altres països del nostre entorn no reconeixen, potser sí que les
han incomplert) són a la presó sense judici previ.
Resulta evident que sota el
regim que vivim actualment, no podem estar mai segurs que no incomplim cap llei
d’aquelles de les que he parlat abans en un parèntesi. Jo mateix tinc por de
cada frase que escric. Ves a saber si per alguna cosa d’aquestes, ha algú no li
agrada i acabo...
En fi, que divendres varem
tenir una segona veu que es vol callar per ser incòmode als poders vigents. Deu
ser, que aquests poders vigents tenen una segona veu que els hi diu que han de
fer coses, diguem que difícils d’entendre per un ignorant com jo. És com
aquella segona veu que diuen sentir algunes persones que els fa fer actes . . .
. difícils d’entendre. Quan acabarà això? Quan va començar?
Cal recordar que avui, sota
el regim en el que vivim, són varies les persones que han estat engarjolades
del motius . . . difícils d’entendre. Des de sindicalistes, politics,
activistes socials, activistes culturals i gent que han tingut una baralla amb “guardias
civiles” de paisà, i que els han aplicat condemnes com si fossin terroristes.
De fet, un dels terroristes yihadistes acusat de participar en l’atentad del
passat agost a Les rambles de Barcelona, va dir davant del jutge que ell era “musulmán catalán però no
independentista”, conscient de que avui per avui, a la pràctica, sembla que
ser independentista (o compromès amb la societat) és molt pitjor que no pas ser
yihadista.
Bé, la cançó d’avui és
Second Voice d’And One, en un directe de 2004 a Berlin. Parla d’aquelles veus,
aquella segona veu que alguns escolten, i que els hi diu diverses coses.
Si algú escolta aquesta
cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
Què en gaudiu.
Fem república.
ANY: 2004
