20/10/2012:
Ahir per la nit, per fi
vaig poder gaudir d'una actuació de NOUT. NOUT és un grup amateur
(bé, si ells es volen anomenar així, no seré jo qui els hi porti
la contraria) que entre els seus membres hi hi han dos companys de
feina, i fan versions de clàssics del rock i del pop dels anys 80,
90 i 00. Ho fan de forma que no pretenen donar un aire diferent a les
cançons, sinó que volen passar-ho bé, tocant unes cançons que els
hi agraden i comparteixen aquest plaer amb la gent que els vulgui
escoltar.
Van tocar en un local
de Malgrat de mar, que es diu
Sis-b.
És un restaurant que sembla d'aquells de menjar “pijo”, dit amb
tots els respectes. La veritat és que la pinta que fan els plats és
força bona i sembla que siguin petites delikatessen, i molt importat
, a un preu no excessivament car. Més o menys, a les 23h deixa de
ser un restaurant, i passa a ser un bar de copes, amb MÚSICA en VIU.
(Un fort aplaudiment. Un fet diferencial que cal destacar) és un
local que està pensat per gaudir en tranquil·litat i suaument,
d'una estona assaborint un bon cocktail i escoltant música sense
despentinar-se. Com a molt, per a ballar assegut. És un local que es
prou elegant com per reprimir el xivarri i la disbauxa, però en cap
cas, és percep un ambient esnob o classista. Jo no soc massa amant
de la música que normalment es deu programar en el Sis-b, però es
d'agrair la seva existència i la ferma voluntat d'oferir-nos música
en viu. Sense cap mena de dubte, la seva existència, ens beneficia a
tots.
Tornant a NOUT, van
començar una mica desubicats (No sé si han tocat altres cops, en
locals d'aquest estil) i se'ls notava reprimits, ja que probablement
no podien tocar com segurament ho fan habitualment (com un grup de
pop-rock) i ho feien apropant-se al concert acústic, i amb molt poc
espai físic. A mesura que van anar tocant cançons, anaven trobant
la seva personalitat dins d'aquell entorn que (suposo) els hi
resultava estrany.
La meva nota, en
general seria un Bé alt, amb l'afegit de progressa adequadament.
Repeteixo, no estaven en el seu habitat natural, i crec que se'n van
sortir prou bé. El seu repertori jo només el puc compartir en un .
. . 70%, però el van defensar molt bé, fins i tot cançons que per
mi, són “desagradables” però que sense cap mena de dubte,
agraden , i molt, a molta gent. El seu repertori a variat una mica
des de que vaig parlar d'ells per
primer
cop (per aquell temps, només era un, el company de feina que
tocava a NOUT) Malauradament, han caigut del “setlist” (com es
diu ara) “This Love de
Maroon
5, “
El
Pistolero” de
Pistones,
“Pride” de
U2,
“Escuela de Calor” de
Radio
Futura, “Sí” de Los Ronaldos o “
Sweet
Chlid o' Mine” de
Guns'n'roses.
També sé que abans tocaven “
Alive
and Kicking” de
Simple
Minds. També val a dir, que han afegit al seu repertori grans
temes com “Where the streets have no name” de
U2
o “Message in a bottle” de The Police, que per cert, van
interpretar molt bé. Ara, em queda el repte, de veure'ls en el seu
habitat natural.
En definitiva, que
entre el local (i les seves copes. Com m'arriba a agradar la
caipirinha!!!) i la música del grup dels meus amics, doncs la meva
dona, una parella amiga i jo, varem passar una estona força
entretinguda i agradable.
Van tenir el detall, de
dedicar-me una cançó, cosa que agraeixo molt. Va ser un molt bon
detall. La cançó que em van dedicar va ser “Mystify” de INXS.
Si me la tornen a dedicar, els demano que ho facin imitant a INXS. En
Dani ha de fer les “posturetes” del guitarrista i en Xevi, ha de
fer de majorette amb les baquetes. Perquè em van dedicar aquesta
cançó? Doncs no ho sé. És evident que saben que m'agrada molt, o
potser perquè va ser la cançó que vaig presentar, el segon
cop que vaig parlar d'ells. Ara torno a presentar aquesta
cançó, però aquest cop, poso el vídeo clip. També he de dir, que
INXS té un bon grapat de magnífiques cançons, que espero anar
posant poc a poc.
Si
escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb
el so a tota canya. Què en gaudiu.
ANY:
1987
Àlbum:
Kick
ANY:
1989
Senzill:
Mystify
Mystify
